Explorem un peix!!

Al llarg d'aquest blog hem anat treballant conceptes dels peixos que iniclament desconeixem,  hem pogut indagar en alguns aspectes que creiem més interessants i que més ens han cridat l'atenció.

En entrades anteriors ens vam preguntar com els peixos respiraven, si agafaven només l'oxigen de l'aigua o bé ho agafaven tot. També ens vam preguntar com era possible que els peixos poguessin modificar la seva altura alhora de nadar.

Tots aquest dubtes que ja vam resoldre, ens han portat a anar un pas més enllà i hem decidit obrir un peix per veure les sevesparts internes. Concretament busquem la bufeta natatòria, la qual permet al peix pujar i baixar en el aigua segons les seves necessitats.

Les imatges són extretes d'internet ja que quan el vam explorar nosaltres vam trobar la bufeta natatória però no es veia gaire clara. En canvi a les imatges podem apreciar clarament com esta inflada el que faria que el peix pogues pujar d'altura.
Al dur a terme aquesta investigació vam poder veure que aquesta bufeta està sempre just a sota de la columna del peix, després d'estar-ho parlant una estona ens preguntavem com és que estava a la part de la columna i no al revés, és a dir, a sota de l'estomac.
Finalment un membre del grup va donar amb la resposta més coherent i en la que vam estar d'acord la resta de membres del grup.
Va dir que el més llogic és que estigues a sota de la columna perquè és dels punts més alts del peix i fa que mantingui l'equilibri. Si per el contrari tingues aquesta bufete a sota l'estomac, és a dir, el punt més baix del peix. La força que exerceix l'aire faria que el peix es dongues la volta.
Després d'aquesta conclusió un membre del grup va fer una comporació molt interessant.
Va posar l'exemple de quan estem en una piscina i ens emboliquem com una pilota i agafem aire. Al principi estem mirant cap al terra però poc a poc ens anem girant sols i acabem boca amunr.
Aquest fet és degut a la força del aire que tenim als pulmons que intenta anar cap apumnt i ens fa girar-nos.

Com agafen l'oxigen de l'aigua?

Després d'estar observant els peixos ens vam preguntar com és possible que els peixos respirin a trevés de l'aigua.

Parlant-ho amb els membres del grup, tots vam estar d'acord  que agafen l'oxigen de l'aigua a través de les branquies. Els nostres dubtes van començar quan un membre del grup és va preguntar com ho feien els peixos per agafar només l'oxigen de l'aigua?

Les respostes van ser del tot variades.

Alguns membres vam pensar que el més segur és que a través de les branquies els peixos separaven les particules d'oxigen "O" de les d'hidrogen "H2".

En canvi la resta del grup pensava que no ho feien així, sinó que no separaven les mol·lecules. Aquets membres del grup creuen que els peixos tenen pulmons i tenen una sistema de respiració semblant als dels humans.

Després d'estar parlant sobre el tema una bona estona vam fer una petita recerca per aclarar els nostres dubtes. Al final ningú del components del grup tenia raó. 

Els peixos tenen un sistema de respiració curios,ja que podriem dir que respiren a través de la boca. Els peixos obren la boca i entra aigua la qual passa per les branquies, les quals filtren les particules d'oxigen que estan disoltes en l'aigua. Finalment tenen un circuit circulatori molt actiu el qual destribuix l'oxigen per tot el peix.

Per tal de poder dur a terme aquesta respiració els peixos tenen un òrgan extern imprescindible, l'opercle, el qual s'obra i es tanca, concretament quan l'aigua entra per la boca es tanca, l'aigua arriba a les brànquies que s'encarreguen d'agafar l'oxigen. Quan el peix tanca la boca l'opercle s'obra deixant sortir l'aigua a l'exterior.

Aquí deixem un enllaç molt interessant que hem trobat sobre la respiració dels peixos i altres éssers vius--> https://www.youtube.com/watch?v=qIdc-KiycyI

Aspectes morfològics dels peixos

Com s'ho fan els peixos per moure's tan ràpidament? 

Observant la peixera hem vist que els peixos tenen un moviment molt peculiar, ja que tenen moviments molt àgils. Aquest fet ens ha portat a preguntar-nos si és degut a les seves aletes. Alguns components del grup pensen que el fet que l'aleta dorsal sigui la més gran és perquè la necessiten per impulsar-se, altres creuen que les aletes laterals són les essencials per tenir aquesta agilitat. A partir d'aquí hem fet una cerca d'informació i hem esbrinat que els peixos tenen un cos corbat, creant una forma aerodinàmica que els permet desplaçar-se per l'aigua amb la menor resistència possible a poder avançar. 

Així doncs vam arribar a la conclusió que els peixos poden nedar tan ràpid gràcies a la seva morfologia en conjunt, les seves aletes laterals i pectorals, l'aleta dorsal i la caudal i la forma del cos,i la forma del cos els converteixen en uns animals molt ràpid en el seu mèdi aquàtic.



Per a què els hi deuen servir les escates als peixos? 

Tal com hem pogut observar durant totes aquestes setmanes, un dels aspectes principals de la seva morfologia externa són les escates, en aquest cas amb molts colors i brillants visualment, però realment no sabem per a què serveixen .

Els diferents components del grup creiem que les escates tenen una funció semblant a la pell de les persones, és a dir, creiem que la seva funció és protegir als peixos per si es fan alguna ferida.

Per tal de respondre el nostre dubte, hem estat investigant i hem pogut trobar informació que no sabíem sobre els peixos. Les escates no només tenen la funció de protegir, sinó que donen molta informació sobre la seva edat!

Hem descobert que l'edat del peix es sap a partir del nombre d'escames que tenen. Nosaltres no ho hem pogut comprovar, ja que treure els peixos de la peixera per contar i observar les escates, creiem que és perillós i posem en risc la vida del peix.

Com ho fan els peixos per flotar? Per què no s'enfonsen?

Aquesta darrera setmana ens hem estat qüestionant com ho fan els peixos per moure's constantment amunt i a baix, és a dir, per enfonsar-se dins de l'aigua i pel contrari surar.

A partir d'aquest fet la principal pregunta que ens fem és com pot ser aquest fenomen? És degut al fet que els peixos pesen poc? Què és el que els permet moure's lliurement per l'aigua? Què és el que tenen els peixos dins del seu cos que els permet fer això?

A partir d'aquí hem estat fent un seguit de comprovacions. Tenim la sort que dins del nostre grup hi ha un membre que és submarinista, i ens ha explicat com ho fan per pujar i baixar un cop dins de l'aigua. Els submarinistes per poder submergir-se dins de l'aigua deixen anar oxigen a partir d'una armilla que porten posada, en canvi, per poder tornar cap a la superfície aquesta armilla fa l'efecte contrari, en aquest cas s'omple d'aire per poder pujar.

 Tot seguit, hem pogut comprovar de primera mà el que ens ha explicat el nostre company, per tal de veureu amb els nostres propis ulls hem realitzat un petit experiment. Hem agafat un globus i l'hem omplert amb aigua i aire, a continuació hem llençat el globus dins d'un cubell ple d'aigua i hem pogut observar que el globus es queda a un nivell mitjà entre el fons del cubell i la superfície de l'aigua. Al saber això ens preguntem si els peixos fan el mateix que els submarinistes i que l'experiment amb el globus.

Per tal de respondre totes les preguntes de manera encertada, hem buscat informació sobre aquest fenomen. Hem descobert que els peixos tenen un òrgan anomenat bufeta natatòria, i és amb aquesta bossa d'aire com ho fan els peixos per tal de poder moure's lliurement per l'aigua.

Tornem de l'estada intensiva de pràctiques!

Tots els components del grup hem estat 3 setmanes d'estada intensiva en escoles de primària. Durant aquest temps hem estat parlant i comentant tots aquelles preguntes que anaven sorgint. 

En hem preguntat si els peixos petits haurien canviat de mida.

Alguns del components pensem que no han crescut gaire, és a dir, que encara els hem de tenir apartats dels grans per tal que no se'ls mengin. Però per altra banda hi ha companys que pensen que hauran crescut de manera òbvia i visible i que els podrem ajuntar amb els grans. 

Vam estar diversos dies parlant del mateix tema, ja que com que no hem pogut anar a la universitat a veure'ls contínuament, és a dir, cada dia, ens ha creat una continuïtat de preguntes. 

També hem estat parlant sobre si haurà mort algun peix, tant dels grans com dels petits.

Dos components del grup tenen una opinió diferent a la de la resta, ells pensen que algun peix sí que haurà mort per culpa de l'alimentació, ja que els peixos han estat a càrrec d'una persona que no integra el nostre grup. La resta dels components han pensat que tot està bé ja que la persona que els ha cuidat ja ho havia fet abans i sabia com fer-ho, és a dir, no era una cosa a cegues. 

En arribar avui ens hem trobat que dels 6 peixos petits que teníem només quedaven 2, és a dir, duran les 3 setmanes han mort 4 peixos. No sabem el motiu concret d'aquesta mort però entre tots hem arribat a la conclusió que segurament deu haver sigut per culpa de l'alimentació, ja que són massa petits. No només tenim els peixos petits, els 5 peixos grans estaven perfectes, no se'ls notava cap canvi més que la mida que alguns dels components els veiem una mica més grans. 

Després de observar tots els detalls, hem netejat les peixeres, hem tret aquells peixos que havien mort i ho hem deixat tot perfecte. 

Curiositats

A partir de l'observació diària dels peixos, ens ha cridat molt l'atenció el tema de la pupil·la dels ulls dels peixos, ja que sempre la tenen oberta. Tal esdeveniment ha fet preguntar-nos la següent qüestió:

Els peixos dormen?
Les respostes dins del grup han estat molt diverses, uns pensen que no dormen, d'altres pensen que sí, però sense tancar els ulls, ja que els peixos han d'estar atents les 24 h del dia per poder preveure l'atac d'algun altre peix, és a dir, es basen per l'instint bàsic.

Després de buscar informació sobre aquesta qüestió, hem esbrinat que els peixos sí  que dormen, però no ho fan com els éssers humans, és a dir, els peixos dormen, però per fer-ho no necessiten les parpelles. D'aquesta manera sembla que no estiguin dormint, però sí que ho fan.

Reproducció dels peixos

A la nostra peixera hi trobem tres femelles que es troben embarassades, i això com ho podem notar? 

Ho notem amb la forma de la panxa, la qual està molt inflada, ja que al seu interior hi duu els seus fills. A partir d'aquí ens plantagem la següent pregunta:

Quan tardaran a néixer els peixos? 


D'una banda pensem que no tardaran molt a néixer, ja que la panxa és molt grossa si la comparem amb la dels altres peixos que no estan embarassats i d'altra banda altres creuen que encara tardarà molt a néixer, ja que ho comparen amb el període d'embaràs d'una dona.A què es devia aquest fet?El seu període de gestació, és de quatre a vuit setmanes, i poden arribar a parir entre cinc i cent alvins, depenen de la mida de la femella.Quants en naixeran? Pensem que com a molt en poden néixer un o dos, ja que no n'hi poden cabre gaires dins d'una panxa tan petita, en canvi d'altres pensen que en poden néixer molts perquè se'ls imaginen molt petits, i amb la panxa que fan les embarassades doncs n'hi poden cabre molts.


23 d'octubre de 2015

Després del que va passar ahir observem com les dues femelles que faltaven per parir han tingut més fills, tot i que després de parlar amb els components del grup,  pensàvem que tindrien molts més fills i no tant pocs. 
-Per què han tingut tant pocs?- pregunta un dels components
Alguns pensem que tenen els ous dins el ventre, però altres creuen que es troben dins el ventre i es van desenvolupant sense estar dins de l'ou, ja que sabíem que no ponien els ous fora del ventre perquè es veia reflectit en el ventre de les femelles.
Amb aquest nou fet, que la resta de femelles parissin, confirmem la nostra suposició que això és degut a l'estrès i el canvi d'hàbitat. 
És una cosa que ens ha sobtat perquè pensàvem que els peixos tenien moltes cries, i en aquest cas només han tingut entre 4 i 5, cosa que ens sembla poc. No sabem per què és degut això o si és normal, i som nosaltres els que ens equivocàvem! 
Així doncs hem estat observant les femelles per veure si quan perien ho feien en forma d'ou o sense. Malauradament, no ho hem pogut comprovar perquè van néixer quan nosaltres no estàvem presents a l'aula. Així doncs hem buscat informació i hem descobert que són ovovivípers, és a dir, els alvins es desenvolupen en ous dins el ventre de la mare, per tant, pareixen cries vives i es poden alimentar pel seu compte.
El fet que la panxa fos més gran que la de les altres femelles ha donat resposta a diverses opinions. Alguns components pensen que és degut a l'alimentació i la resta a què torna a estar embarassada. 



Un dels components del grup ha estat una estona mirant els peixos, i li ha semblat que hi havia una de les tres femelles que tornava a estar embarassada. Això a la resta de components ens ha sobtat perquè ens semblava una cosa molt estranya i que no ens ho imaginàvem. Tot seguit la component ens ha dit que ens fixéssim en les dues altres femelles, i comparéssim la seva panxa amb l'altre, ja que si l'observaves bé es podia veure com una de les tres estava més inflada i grassa que la resta. 
La pregunta principal ha estat la següent: És possible que torni a estar embarassada en tan poc temps?, ja que va parir fa dues setmanes i ens sembla molt seguit. A partir d'aquí els diferents components del grup tenim diverses opinions que hem posat en comú per veure quina podia ser la correcta. Alguns pensen que no és possible que en tan poc temps la femella torni a estar embarassada, i que és a causa de menjar gran quantitat d'aliment. Però clar, després ens hem preguntat: si realment és a causa de la sobrealimentació que s'està engreixant. Per què els altres no ho estan fent també? 

22 d'octubre de 2015

En arribar a l'aula de Ciències Experimentals, on es troba la nostra peixera ens hem trobat que les femelles havien tingut un part prematur. 

Quan vam comprar els peixos ens van dir que encara els hi quedaven dues setmanes per parir, només feia 24 hores quan es va produir aquest fet. 

Tots els components del grup ens hem començat a preguntar què havia passat perquè succeís això. Van sortir diverses idees:

- Per culpa de l'estrès

- El canvi de temperatura

- L'hàbitat diferent del que es trobava

- L'espai massa petit per tants peixos

Després d'estar parlant una estona llarga hem arribat a la conclusió que la causa més encertada ha sigut la de l'estrés, ja que vam haver de portar-los des de la botiga fins a la universitat, i després canviar de peixera i d'hàbitat, afegint el fet que en un espai petit es trobessin amb tants de peixos.

A partir d'aquí hem hagut de treure amb molta cura els peixos petits, ja que no podien estar amb els grans. Tots els components hem arribat a aquesta conclusió perquè hem trobat dos peixos petits morts, ja que els grans se'ls han menjat. Això ens ha fet afirmar el fet de treure'ls de la peixera gran. 

2 de novembre de 2015

Quina reproducció tenen els peixos? Així doncs, hem arribat a la conclusió que el més segur és que torni a estar embarassada, basant-nos en alguns detalls que havíem vist ja en l'anterior embaràs, com és la pancha més inflada que anteriorment i l'aspecte que el peix negre, mascle, segueix continuament a aquesta femella. Esperarem a veure si engreixa més i sortirem de dubtes.